En l’obra “Après moi, le déluge” de Lluïsa Cunillé, la relació entre ideologia i subjectivitat es manifesta a través dels personatges i les seves interaccions en un context postcolonial marcat per la violència i la incertesa. La tensió entre subjecció i subversió sorgeix com a resultat de les ideologies dominants i les forces de resistència que busquen desafiar-les.

L’obra presenta una sèrie de personatges que reflecteixen diverses ideologies i formes de subjectivitat. El protagonista, Anton, encarna la ideologia colonialista i paternalista, representant la mirada occidental sobre altres cultures i imposant els seus valors i interessos. A través del seu punt de vista, es veu com la subjectivitat es subordina a una narrativa hegemònica que justifica la dominació i explotació dels altres. D’altra banda, els personatges natius, com ara Toure i Assane, representen la resistència i la subversió a aquesta hegemonia. La seva subjectivitat està marcada per la lluita contra la subjecció colonial i la cerca de la seva pròpia identitat i llibertat. A través dels seus diàlegs i accions, es posa en relleu la tensió entre la seva voluntat de resistir-se a la ideologia imposada i la seva necessitat de negociar amb ella per sobreviure.

La teatralitat de l’obra també contribueix a la reflexió sobre la relació entre ideologia i subjectivitat. El fet que els personatges interpretin rols i actuïn en un escenari posa en qüestió l’autenticitat de les seves identitats i les seves accions. Així, es posa en relleu com les ideologies poden influir en la construcció de la identitat personal i com aquesta pot ser manipulada i subvertida a través dels rols que es representen. La relació entre subjecció i subversió es fa evident en les dinàmiques de poder que es despleguen entre els personatges. Anton exerceix el seu poder com a representant de la metròpoli i intenta subjugar els altres personatges a la seva voluntat. No obstant això, aquest intent de subjecció és constantment desafiada per la resistència dels personatges natius, que busquen subvertir les estructures de poder establertes i reclamar la seva autonomia. Així, la tensió entre subjecció i subversió es converteix en el motor principal de l’obra, reflectint les contradiccions i conflictes inherents a les relacions de poder colonials.

Lluïsa Cunillé posa en escena aquesta tensió de manera complexa i subtil, obligant el públic a reflexionar sobre les formes en què les ideologies afecten les subjectivitats i com aquestes, al seu torn, poden ser utilitzades per desafiar i subvertir els sistemes de dominació.

Althusser, L. (2014). La filosofía como arma de la revolución. Barcelona: Anthropos.

Butler, J. (2023). Mecanismos psíquicos del poder. Madrid: Càtedra.

Carbonell, N. (2013). Cultura i subjectivitat. Barcelona: Fundació Universitat Oberta de Catalunya.

Cunillé, L. (2008). Après moi, le déluge. Deu peces. A: Cunillé, L. Barcelona: Edicions 62.